El món de la política no em deixa mai de sorprendre. Aquesta setmana he pogut viure un dels episodis més surrealistes d’ençà que sóc dins les Cases de la Vila.
Com tots sabeu, ja fa un bon grapat de mesos que des de la Regidoria d´Agricultura estem fent feina per aconseguir dotar la depuradora de Sóller d’un sistema de regeneració d’aigua a traves d’una depuració terciària.

Després de molta feina i moltes reunions, aquesta setmana, per primera vegada, els tècnics de l’empresa publica TRAGSA, en l’encomana de la Conselleria d’agricultura, han vingut a Sóller per poder conèixer de primera mà com està la situació del EDAR de Son Puça, concretament la secció de bombeig que els nostres regants utilitzen a l´estiu, quant les fonts tenen el mínim cabdal.

La visita a la depuradora era per unes raons molt concretes, tècniques i especifiques, la idea era mirar quína seria la millor opció per a la instal·lació de la maquinària per a la depuració terciària i la seva connexió a la xarxa dels regants.

El que havia que ser una visita d’estudi molt concreta es va convertir en una de les situacions més vergonyoses que m’he trobat en aquesta legislatura. Un cop érem allà, com és ben normal, un dels empleats va informar al seu encarregat per telèfon de la nostra arribada. La sorpresa va venir quan el primer que ens varen demanar era si teníem permís per estar allà. Els quatre assistents ens vàrem mirar entre noltros per veure si algú havia demanat autorització. És cert que els tècnic de TRAGSA no ho havien sol·licitat, ja que anaven amb el president del sindicat de regants, el siquier encarregat i amb el Regidor; jo com a convidat, tampoc havia demanat autorització. Fins aquí, puc entendre que va fallar el mecanisme protocol·lari a l´hora d´organitzar la visita. Ara bé, lo més normal i coherent hagués estat que ja que érem allà, ens haguessin deixat fer la feina (uns 20minuts), i ens haguessin advertit de que per un altre ocasió convé demanar autorització.

La qüestió és que al final, després d’unes quantes telefonades i un poc de tensió, ens van convidar ha abandonar les instal·lacions.., que en bon mallorquí es diu “mos varen engegar”.

És evident que aquí és quant ens vàrem començar a fer preguntes; realment no sabíem si estàvem visitant un EDAR o una planta de energia nuclear Russa. No puc entendre perquè tant d’hermetisme, obscurantisme i tanta por o desconfiança, senyors, que vam anar a visitar per fer feina a la depuradora, no érem externs ni desconeguts, érem el President del Sindicat de regants, un Regidor del Ajuntament de Sóller, i dos tècnics amb una encomana de la Conselleria d’agricultura.
Realment tenim un greu problema si un Regidor del Ajuntament o representant del sindicat necessita demanar permís per poder entrar per feines a la depuradora.

Aquesta manca de transparència i confiança per part de la gerència és un gran obstacle per poder millorar la vida dels sollerics, que ja porten massa anys aguantant males olors i despotisme a parts iguals.

Sebastià Aguiló
Regidor d´agricultura ,Ramaderia i pesca