Arriba el maig, temps de Fira i Firó, i enguany, per primera vegada en molt de temps, un símbol de la festa i del poble de Sóller, com és «Sa Torre Picada», és oficialment pública.
És un somni complert que va tenir el nostre conco Bartomeu Castanyer Adrover, «l ‘amo en Tomeu de La Miranda», que des de que ho va comprar a ca’n Peça a l’any 1980,ho va fer amb la intenció que un dia passàs a mans públiques.
No ha estat un camí fàcil, ni molt manco. D’ençà que Sa Torre va passar als seus fills Tomeu i Valentí, «Tinus», han tengut interminables visites, correspondències, reunions, promeses i paraules que tenen (tenim) documentades. Però aquesta història comença amb una entrevista amb Pep Lluís Colom el març de 2016.
Posteriorment, es van succeir unes quantes trobades més a Sa Torre amb gent del Consell de Mallorca i de l’Ajuntament de Sóller, i va tenir lloc una reunió per un principi d’acord a les instal·lacions del Consell a l’any 2017. Pareixia que la cosa anava bé.
Després, des de l´any 2018 fins a finals del 2022, gairebé transcorren cinc anys sense que tenguessin cap notícia de ningú. Els preocupava que el tema hagués quedat en res, però no… encara els esperava una altra sorpresa.
Va arribar una carta, de l’Ajuntament de Sóller, que pretenia marcar i traçar el camí que va cap a Sa Torre. En Tomeu, un dels propietaris, i familiar nostre per part de pare, em va cridar preocupat. Ell defensava que el camí públic era un altre -que ara es troba dins les instal·lacions de l’hotel Jumeirah- i temia que fent aquest camí la compra de la finca quedàs en res, ja que així hi hauria un accés per excursionistes a dins una propietat que seguiria com a privada. Aquesta reunió, a on jo vaig estar present, va ser el 7 d’abril de 2022, amb el regidor Jaume Bestard.
És a dir, no només no hi havia cap novetat sobre la compra de Sa Torre, sinó que instaven als propietaris a «cedir» part del terreny gratuïtament.
Això els va fer preocupar i desanimar, de tal manera que pensaren posar-ho a la venda de cap a particulars, ja que ni Consell ni Ajuntament els feien gens ni mica de cas.
En Tomeu em va tornar a telefonar per si coneixia alguna immobiliària a on anunciar-ho per intentar fer una mica de pressió de cap a les institucions. Encara que no era la seva voluntat, molt manco ho era que el futur de Sa Torre Picada quedàs amb la instal·lació de quatre pals indicatius d’un camí que, a més, no era l’ original. En aquest moment hi havia un grup inversor estranger que ha comprat tots els terrenys del costat que hi estava molt interessat. La cosa s’embrutava…
En lloc de posar-lo en contacte amb cap immobiliària, vaig telefonar a en Sebastià Aguiló, i l´hi vaig demanar a en Tomeu a veure si es reuniria amb ell. Al principi, era un poc reticent, ja que després d’haver parlat amb tots els batles i molts regidors anteriors (tant ell com el seu pare), no s’havia arribat a concretar res més que paraules i promeses, que mai arribaven a port. A més a més, la darrera reunió amb un altre membre de l’equip de Govern, el Sr. Bestard, no havia estat gens agradable.
Ens vàrem reunir a casa mon pare, i li demanàrem una mica de paciència. Mentres provaríem de fer córrer la veu d’alarma per dins el Consell i per dins l’Ajuntament de manera que es posàs fil a l’agulla per solucionar el tema.
I així va ser.
A banda de presentar (en Tià) una moció a l’Ajuntament de Sóller dia 13 de setembre de 2022 per instar al Consell a la compra, vàrem començar a telefonar a tothom que coneixíem que pogués ajudar o accelerar el procés. Dia 24 de setembre, en Sebastià, durant una excursió a Sa Torre amb na Catalina Cladera, Presidenta del Consell, li va parlar de com de delicat estava el tema i de la urgència de la compra. Sabíem que hi havia “duros”, i que era una molt bona ocasió per fer l’operació. I ben cert és, que varen començar a canviar les coses.
Entre dia 4 i dia 14 d’octubre següents els propietaris varen parlar diverses vegades amb en Pep Lluís Colom, Conseller d’Hisenda del Consell Insular de Mallorca.
En Pep Lluís, ja coneixia de ben de prop el tema perquè havia estat un dels batles amb els quals s’havien reunit abans. I també va ser una de les «víctimes» d’aquelles telefonades nostres.
La propietat va rebre una oferta ferma per la compra que finalment es va efectuar i tancar dia 8 de novembre de 2022, i que es va firmar davant notari dia 23 de desembre. Quin regal de Nadal!!
Tot i que la transacció va ser per un import inferior al que havien parlat anys abans, era una manera de posar un final feliç a aquesta història. L’important era que passàs Sa Torre a mans de tothom, però caldria recordar i agrair l’esforç que feren els germans Castanyer Puig acceptant un preu a la baixa.
Durant tots aquests anys, no han volgut mai que el poble perdés el contacte amb Sa Torre i la seva història. Amb l’ajuda de l’enyorat Toni Valcaneras, han continuat facilitant l’accés a escoles, escoltes, col·lectius, agrupacions i a tothom que els ho ha demanat. Sa Torre sempre ha estat oberta a qui l’ha volguda visitar i estimar.
Segons paraules seves, i cit textualment, diu:
«Estam convençuts, en Tinus i jo, que si s’ha pogut fer és perquè sempre hem pensat que símbols com aquest han de ser del patrimoni de tots . Mon pare ja ho pensava i ho va intentar a la seva manera. Nosaltres ens hi vàrem posar de debò i no li hem afluixat al llarg dels anys . Hi ha hagut moments en què hem estat a punt d’enviar-ho tot » a fer punyetes » però als darrers temps, amb el fracàs de la compra del Castell d’Alaró, la presentació de la moció per part d’en Sebastià Aguiló, juntament el ressò mediàtic del Projecte Cherish varen fer possible que el Consell, finalment adquirís Sa Torre.»
Voldria agraïr a tots els que han fet que això sigui possible d’una manera o una altre. Per part de l’Ajuntament de Sóller, a en Sebastià Aguiló l’únic membre de l’equip de govern que es va implicar, amb l’història. I per part del Consell Insular, sobretot a en Pep Lluís Colom i a la Presidenta Catalina Cladera. I per descomptat, a en Tomeu i en Tinus, que gràcies a la seva paciència i bona fe, ara Sa Torre, és oficialment, de qui ha estat sempre sentimentalment.
Visca Sóller, Visca Sa Fira, i Visca es Firó.
I que per molts d’anys la poguem disfrutar.
Joan Rullan Castañer. «Curro»
