Setmana rere setmana assistim a un nou episodi dels despropòsits de l’equip de govern de l’Ajuntament de Sóller, com si aquesta legislatura s’hagués convertit en un “culebrón” televisiu dels dolents. La darrera entrega del “culebron” ha estat la dimissió d’un dels membres més sensats i coherents que hi havia dins l’equip de Govern, en Juanan Lorente. De cada vegada és més pública i notòria la crisi instaurada dins el nucli de l’equip de govern. Tampoc ens ve de nou, recordem que el Partit Popular no compleix els seus pactes, ni tant sols el que va fer amb el regidor trànsfuga que cada quinze dies amenaça en dimitir. Un partit popular que ni tan sols es capaç de poder fer corre la seva llista electoral de manera natural i en l’ordre establert a les eleccions. Ens volen fer creure que tot està en ordre i que tot va com una seda, però en aquestes altures de legislatura ningú s’ho creu ja. El desgovern és de tal magnitud que fa que la improvisació sigui la manera de funcionar diàriament, fins el punt que algun regidor ha d’intentar solucionar demandes dels ciutadans a través de les xarxes socials i no amb els canals administratius corresponents, una demostració de la ineficàcia operativa. Cada setmana que passa ens preguntem quin serà el nou episodi d’aquest equip de govern. Ens preocupa molt  que mentre l’equip de govern es dedica a apagar incendis interns, el poble de Sóller segueix desgovernat amb un batle al capdavant que ha perdut el control de la nau i és incapaç de mantenir l’estabilitat  de l’Ajuntament de Sóller.

Fàbrica Nova.

Per altra banda, des del Consell de Mallorca tampoc arriben bones notícies. Fa uns mesos que el Ajuntament de Sóller anuncià a “bombo i platillo” que el Consell compraria la fàbrica nova. Pareixia que tot ja estava fermat i l’equip de govern es congratulava i treia pit, de fet des de les xarxes socials de l’Ajuntament així ho anunciaven. Idò no, no tan sols l’operació no s’ha tancat, sinó que el Consell que ja ho donava per tancat, encara està fent ofertes de compra de les quals encara no en té resposta i, mentres, la fàbrica es va deteriorant dia rere dia. El Consell té múscul financer per poder ajudar als municipis en l’adquisició d’aquests tipus d’immobles, però des de Seny ja no ens creiem res, i molt manco si ve de qualsevol institució dirigida pel Partit Popular. Un bon exemple es la Torre Picada, encara tancada a dia d’avui després de ser adquirida pel Consell ja fa quasi tres anys. Ens preocupa molt que per la fàbrica nova no hi siguem a temps i que acabi com el Defensora.

Túnel

Ja per acabar, des de Seny volem recordar que som uns grans defensors de la gestió pública dels grans serveis, però de tant en tant ens duem una dosi de realitat que ens demostra que a vegades, el fet de tenir privatitzats alguns serveis és molt més operatiu, a Sóller en tenim un bon grapat d’exemples, com la darrera municipalització del servei de recollida selectiva que a dia d’avui no acaba de funcionar bé, en referència al pressupost que maneja. Però si hi ha un bon exemple del mal funcionament d’una empresa rescatada per l’administració, és el Túnel de Sóller. Hem de reconèixer que el temps que era privat, tot funcionava millor. No és normal que durant quasi un mes i mig el túnel romangui tancat tota la nit. No entenem perquè la gestió pública no és capaç de, com a mínim, copiar l’operativitat d’un servei que durant tants d’anys va poder realitzar les seves reparacions i manteniments fora interrompre la mobilitat dels sollerics. Meam si al final serà cert que tot el que toca l’administració acaba fracassant?

Seny i Sentit seguim al peu de l’actualitat política i social al servei dels sollerics.