Ha arribat l’hora d’acomiadar el 2025; un any que deixa a la família de Seny marcada per la pèrdua però que ens encoratja a seguir endavant amb força.

És hora també de fer un repàs al que ha donat de si aquest any que deixem enrere, políticament parlant; hi és que ha sigut un any sencer instal·lats a l’oposició, on hem estat fiscalitzant el desgovern del PP+Trànsfuga i contat cada una de les seves malifetes, que no han sigut poques:

Gener i febrer:

Començàrem l’any molt tranquil, és a dir, amb un ple buit, on sols alguns partits de l’oposició presentaren mocions redactades des dels despatxos superiors; aviat, però, ens va esdevenir la caiguda d’un tros de sol ras al Mercat Municipal, fet que va evidenciar de nou la entre poca i nul·la cura que té aquest equip de govern en el comerç local, que lluny de ressaltar-lo i fomentar-lo l’estan deixant patir, una altra mostra d’aquesta situació agònica és la desmantelació de l’oficina de Turisme i Promoció Econòmica de la planta baixa de l’Ajuntament; des de Seny lamentàrem aleshores i lamentem ara que s’interrompi tan dràsticament la línia que teníem traçada per tenir cura del petit Comerç i el comerç local; el mateix que amb tanta cura vam sostindre entre tots. Les preocupacions de l’equip de Govern són altres molt més supèrflues, com canviar el logo de les Cases de la Vila, així per que si, sense motiu aparent i amb resultats penosos.

Març i abril:

Aquest va ser un període pla i lineal, on l’equip de govern va demostrar falta d’iniciativa, creativitat, sensibilitat i interès en fer les coses amb cura i dedicació, sols a cop de talonari; pífies com promocionar una fira de producte local amb fotografies de productes forans que no tenen res a veure amb les nostres tradicions o organitzar actes solemnes sense  un mínim de protocol que respecti les formes i l’ordre; com no fer partícips a l’oposició dels actes commemoratius per a jubilació incorporació dels funcionaris de les Cases de la Vila.

Maig i juny:

Aquests mesos van començar amb molta polèmica relacionada amb el reciclatge i les denúncies que enredoltaven a l’empresa municipal Sóller2010; la crispació va regnar durant setmanes mentre l’oposició i la ciutadania demanava explicacions que l’equip de govern no sabia donar. Des de Seny vam aprofitar el ple de maig per presentar una moció relacionada en la instauració de l’Aerotip, amb l’esperança de que aquest servei ajudi a disminuir la pressió del tràfic, va ser aprovada amb el recolzament de tot el consistori però per a sorpresa de ningú l’Ajuntament no ha fet cap passa per que el servei de Aerotip sigui una realitat.

Juliol i agost:

Ficats de ple en l’estiu, des de Seny, denunciàvem l’estat de les fonts de Sóller alhora que continuàvem constatant el mal funcionament del servei de recollida selectiva, quant la regidora de l’àrea va tenir la poca vergonya de culpar a la ciutadania de la seva pròpia mala gestió; la inoperància total de la regidoria de Turisme i la Promoció econòmica, donant palos de cego, les pífies amb el sector cultural i la falta de timó a les Cases de la Vila. Durant aquells calorosos dies, també, ens vam acomiadar de la nostra companya, Esther Alfonso, que donava un pas al costat en la política municipal i cedia el seu lloc a Llucia, la nova regidora de Seny, agraint la dedicació i bona feina de ambdues de les nostres companyes. Tancàvem agost denunciant la falta de sensibilitat de l’equip de govern en vers als elements patrimonials de Sóller, com són les fonts o les voravies, que són víctimes de una constant deixadesa, improvisació i provisionalitat.

Setembre i octubre:

Començàrem el curs amb molt mal peu i molt poca aigua, l’Ajuntament va haver d’aplicar restriccions d’aigua a la ciutadania mentre que, simultàniament, descobríem que la piscina municipal de Son Angelats presentava greus desperfectes i importants pèrdues d’aigua, tot de jutjar de guàrdia, una polèmica rere l’altre que sols evidencien la mala gestió de l’equip de govern.., i al mes següent tot va empitjorar, amb les pluges tan desitjades van aparèixer els bonys i els forats, els enormes bassiots i fangals als aparcaments dissuasius, els barris sencers a les fosques, el prolongat tancament del túnel de Sóller per manteniment i les crisis internes del Partit Popular i de l’equip de Govern en sí, apedaçat sense saber quant i on acabarà el pacte amb el trànsfuga.

Novembre i desembre:

L’any no acabaria millor de com va començar, l’equip de govern sap fer una cosa realment bé i és crear polèmica i problemes on no n’hi ha, com la intenció de cedir l’espai de Teixidores a l’IBAVI, amb la total disconformitat de, no sols la resta de consistori, sinó també de gran part de la ciutadania; per sort van captar el missatge a temps i van amagar la maneta, fent-se enrere del seu propòsit. En canvi no van tenir la vergonya suficient per aturar la polèmica del potencial punt verd ideat al polígon de Son Angelats; el Partit Popular gaudeix de la virtual tranquil·litat que li atorga el seu pacte amb el trànsfuga, virtual perquè no és prou sòlida per garantir-la però que els hi és suficient com per no ser capaços de reflexionar sobre els seus actes i decisions, que afecten al benestar dels veïns, són incapaços de fer autocrítica o adonar-se’n de que no ho estan fent bé; prova d’això és també la nul·la capacitat d’escoltar i respectar el que els veïns tenen a dir o necessiten. Sols que el ridícul els sobrepassi els fa recular.

A Seny i Sentit hem acabat l’any dient adeu a un dels nostres pilars; en Toni era Seny, ell ha estat part de la nostra família des dels inicis més tendres, a les llargues hores de planificació i burocràcia, a les alegries i decepcions, a les decisions més importants i a les més supèrflues, en Toni era la nostra família i ens va deixar de sobte i se’ns ha fet un forat al cor, un forat que ara intentem omplir amb el record del seu somriure i de les seves encertades paraules, i amb la força del seu record seguirem endavant, aquest any i cada any, sempre al front, on Sóller i els sollerics ens necessiten.