Passejar avui pels carrers de Sóller provoca una sensació estranya: una barreja de tristesa, impotència i incredulitat. Allà on abans hi havia arbres que donaven ombra, vida i identitat al nostre poble, ara sovint només queden troncs esquifits i mutilats, o clapes buides on abans hi havia verd.
Els arbres, testimonis silenciosos de la nostra vida quotidiana, s’han convertit en víctimes d’una mala gestió i d’una deixadesa preocupant.

Cada any veim com es talen exemplars sans o es practiquen podes tan severes que deixen els arbres sense cap ni fulles, reduïts a figures tristes que recorden bonsais urbans. Aquestes intervencions, fetes sovint sense criteri tècnic ni sensibilitat, no només són innecessàries, sinó que posen en perill la salut dels arbres i la seva supervivència.

Un arbre no és una farola ni un mobiliari més del carrer: és un ésser viu que necessita cura, coneixement i respecte.

Els arbres urbans compleixen funcions essencials. Redueixen la temperatura, donen ombra, filtren l’aire, acullen aus i insectes, absorbeixen CO₂ i aporten benestar. Quan es talen o es poden de manera inadequada, perdem molt més que fulles o branques: perdem qualitat de vida, perdem bellesa, i perdem part del caràcter de Sóller. Els nostres carrers, cada vegada més durs i asfaltats, necessiten més verd, no menys.

El problema no és només la poda, sinó la manca d’un manteniment coherent i continuat. No hi ha una planificació clara de com i quan s’han de fer les intervencions, ni una estratègia de substitució d’exemplars vells o malalts. Sovint, els arbres es tallen “perquè molesten”, o es poden de manera dràstica “per seguretat”, sense valorar alternatives ni l’impacte a llarg termini. Aquesta improvisació constant només denota una manca de sensibilitat i d’interès real pel patrimoni natural del poble.

Cal recordar que els arbres formen part del nostre paisatge emocional i cultural. Molts d’ells han crescut al costat de generacions de sollerics, han donat ombra a infants que jugaven, han vist festes, mercats i converses de plaça. No són simples decorats, sinó una part viva de la nostra memòria col·lectiva. Tractar-los amb indiferència o negligència és, d’alguna manera, trair l’esperit del poble que sempre ha sabut conviure amb la natura que l’envolta.

Des de Seny i Sentit, volem fer una crida a l’Ajuntament perquè adopti una gestió més respectuosa, tècnica i responsable del nostre arbrat urbà. És imprescindible comptar amb professionals formats, establir criteris clars de poda i manteniment, i, sobretot, actuar amb una mirada a llarg termini.
No es tracta només de tenir arbres “bonics”, sinó d’assegurar que creixin sans, que facin ombra, que donin vida i que puguin seguir acompanyant-nos molts anys més.

Sóller mereix un entorn verd, viu i cuidat. Els arbres no són obstacles: són aliats imprescindibles en la lluita contra la calor, la contaminació i la pèrdua de biodiversitat. Respectar-los és respectar-nos a nosaltres mateixos i al futur de les generacions que vindran.

Arbres i escultures.

Per altra banda, fa poc més d’un any, des de Seny i Sentit també vàrem denunciar l’estat d’abandono dels arbres de la placeta de l’entrada de Sóller, on hi ha l’escultura d’Enrique Broglia, dedicada a l’emigrant. Com ja podíem esperar, l’Ajuntament, va fer cas omís a la nostra denúncia i en conseqüència aquesta setmana hem pogut comprovar com aquell abandonament que vàrem denunciar ha acabat fent mal bé la pròpia escultura.

És un autèntic despropòsit la poca cura que té l’equip de govern amb el parc verd de Sóller, bona prova d’això és l’arrasament d´horts per posar-hi cotxes. No ens val l’excusa de que eren horts abandonats. Precisament la feina de l’Ajuntament és promoure la seva recuperació mitjançant programes de ressembres populars publiques -privades. Normalment l´Ajuntament i algun Regidor sol treure pit acusant-nos de no avisar-los dels desperfectes i anar a premsa. Idò aquí hi ha un bon exemple de que no serveix de res avisar-los. Fa més d’un any que ho sabien perquè ho vam denunciar i, així i tot, ho han deixat caure i, el més trist és que ens volen fer creure que estan sorpresos i no sabien res del seu mal estat.

Seny i Sentit
Per un Sóller més verd, més viu i més respectuós amb la natura.