Malgrat la propaganda constant a la qual l’equip de govern ens té acostumats, utilitzant totes les eines per fer-ho, fins i tot les que paguem entre tots, fa que en alguns moments pareixi que l’equip de govern hagi perdut la perspectiva de la realitat de les seves actuacions. La setmana passada el partit popular anunciava una bateria de fets que, segons ells, són realitats palpables. Per aquest motiu, aquesta setmana des de Seny posarem una dosi de realitat a totes aquestes realitats que ens volen vendre a bombo i platillo.

Començam.

Sembra d’arbres. Com va sortir publicat a algun setmanari local, parlar d’una “Campanya” de sembra d’arbres, quan en el mateix anunciat parla de la sembra de quinze exemplars, és com demanar a un pescador o caçador com li ha anat la jornada.

Neteja de torrents. Des de Seny volem recordar que el partit popular cridava al cel reclamant al Consell que fes neta la seva part, perquè l’Ajuntament ja havia fet la seva part urbana. D’ençà que el grup popular governa al Consell no hem tornat a sentir ni una sola reclamació d’aquest tema contra el Consell. Serà que és perquè ara hi ha els seus?

Millora de voravies. En el seu moment ja vàrem denunciar els nyaps que s’han fet en algunes voravies amb ciment imprès imitant els emblemàtics empedrats, feines que teòricament eren provisionals i que avui dia segueixen igual. Seguim esperant.

Pavimentació de carrers. Això és com una loteria, si teniu la mala sort de viure un poc en l’extraradi de Sóller, segurament haureu notat que per cada pavimentació del vostre carrer, se’n fan tres a un altre carrer que pugui lluir un poc més.

Supressió de barreres arquitectòniques. Mentres parlen, per una banda, de suprimir les barreres arquitectòniques del municipi, per l’altre volen canviar l’ascensor del MUCBO per un simple elevador, amb unes característiques molt diferents a les projectades inicialment des de fa anys, i tot per no destinar un poc més de pressupost dels romanents a l’ascensor, així com ho vàrem proposar des de Seny. També recordem que actualment per sortir de l’aparcament de Cas Tinet, els vianants han de compartir amb els ciclistes el carril destinat a rodar amb el perill que això suposa.

Enllumenat públic. Amb això passa igual que amb la pavimentació, depèn d’on visquem, ens toca anar amb la llanterna del mòbil. És important la reparació i manteniment de les grans xarxes, sempre i quan ja estigui garantida la il·luminació bàsica de tots els veïnats.

Reparació de marges. És curiós que l’equip de Govern parli de reparació de marges, quan el que realment està fent és arreglar just els marges que són imprescindibles per a la mobilitat fonamental; posen d’exemple Cas Patrò Lau i Son Llampaies. Els marges dels camins de siquiers que fa anys que es reclama la seva reparació, d’aquests ni en parlen, i en tenen més que constància, però clar, tampoc llueixen de cara a la galeria.

Aparcaments. El tema dels aparcaments es molt fàcil d’entendre, l’ajuntament no està creant més places, simplement estan compensant les que han anat llevant, i les que tenen previst eliminar. Un dia les contarem.

Escolàpies. En articles anteriors, ja vam comentar que el Batle, en vers de treure pit, hauria d’acotar el cap. Tornem a recordar que les Escolàpies ja tenien finançament a través d’unes altres subvencions que l’Ajuntament va deixar perdre.

Teatre Defensora. Un altre projecte que els hauria de fer avergonyir, i en el que s’hauria d’estar fent feina a les totes de manera més eficient i no publicitàriament cada vegada que s’avança mitja passa. Pagar 65.000 € de lloguer de bastiments, no és per estar-ne orgullosos. És a dir, treuen pit simplement per tornar allà on érem fa uns anys.

No sentim parlar del Fantasio, ni de la fàbrica Nova, ni del Mercat Municipal, ni de la plaça Espanya, ni de les Tres Creus, o de qualsevol actuació que impliqui recuperació de patrimoni. Per no parlar de començar a plantejar-se un auditori com realment es mereix Sóller.

Aquesta realitat paral·lela només és una petita mostra de les necessitats reals del municipi, però entenem que les cucales són un mal ormeig que no els deixen veure la realitat de les coses al seu voltant.

No es tracta de fer molta feina, sinó que la que es faci sigui realment eficient, i aquest no n’és el cas.