Setmana rere setmana llegim als setmanaris locals com l’equip de govern de Sóller es retro alimenta intentant convèncer-se a ells mateixos de lo bé que ho fan i de lo bé que ho tenen previst fer, encara ens trona dins el cap aquell famós eslògan “ho farem bé”.

En les darreres setmanes hem pogut llegir un llistat de realitats segons ells “palpables”, però que, des de Seny i Sentit, molt fàcilment les hem pogut anar desmuntant amb unes realitats paral·leles no tan optimistes, si no més be preocupants. Aquesta setmana ens volem centrar en el llogaret de Biniaraix. Un llogaret que a vegades sembla que no està regit per cap Ajuntament i, que quan hi està, no és precisament per facilitar les coses als veïns.

En aquestes alçades, no hi ha cap solleric que no conegui la complexitat d’aquesta petita “Galia”, que a pics ens recorda la dels còmics d’Astérix, aquells que resistien als romans, amb la diferència de que a Biniaraix es resisteixen als forans. Sense por a equivocar-nos podríem afirmar que segurament Biniaraix és una de les portes d’entrada més important per a l’accés a la Serra de Tramuntana, a nivell d’excursionisme. Aquest fet irrefutable fa que els caps de setmana aquest llogaret s’ompli de gent que vol anar a la muntanya i, com no, intentant aparcar el seu vehicle el més a prop possible de la seva sortida per caminar menys, realment irònic. El problema és que a dia d’avui, ja no són sols els foranis els que no poden aparcar, si no que els propis veïns tenen un greu problema per fer-ho.

No entenem com l’Ajuntament s’ha oblidat de convertir absolutament tot el llogaret en zona verda per els residents. I el més greu, sense acusar a ningú, és que la pressió a la que estan sotmesos els veïns, a vegades s’interpreta amb una gran indefensió davant l’administració que se suposa que els ha d’ajudar, que és l’Ajuntament amb els seus mecanismes de control i de sanció, però defensant als grans perjudicats que són els residents d’allà.

És molt preocupant que els veïns es sentin abandonats i oblidats davant aquesta pressió. Cal destacar que l’Ajuntament ha posat en marxa aparcaments dissuasius per els nostres visitants, oblidant-se per complet de la prioritat de creació d’aparcaments pels propis sollerics i, com no a Biniaraix, demanda històrica a tots els consistoris de tots els colors polítics que hi ha hagut fins ara.

Però Biniaraix, no només té problemes al carrer de Trinitat, plaça de la Concepció, carrer de Sant Josep, o cas patró Lau, Biniaraix té molts més carrers i molt més problemes a altres indrets. Hi ha llocs que fa més de quinze anys que no s’han asfaltat, la neteja de les voreres, molts de pics, l’han de fer els propis veïns, marges històrics pendents de reparació per part de l’Ajuntament o del Consell, enllumenat pobre o nul, senyalitzacions precàries, obsoletes o inexistents, i així un munt de coses que si que realment sòn palpables el dia a dia d’aquests sollerics de segona.

No pot ser utilitzar aquest llogaret només com a plató de cinema per vendre un poc més la nostra estimada Serra, Biniaraix va ser catalogat al any 2009 com a BIC, però sembla que nomès va ser per a garantir las seves obligacions, però no els seus drets.