SENY i SENTIT
No podem badar
Aquests dies estan sent molt complicats, tota la societat civil seguim fent la nostra vida quotidiana, però amb una sensació d’angoixa que ens té atrapats les vint i quatre hores del dia. El que està passant als nostres germans de la Comunitat Valenciana és indescriptible, per molts de relats i per moltes imatges que vegem, no ens podem fer una idea real del que ha passat allà i segueix passant els dies següents a Dana. La mescla de sensacions que estem visquent és brutal, per una part la gran pena pel drama que allà s’està vivint, la impotència de veure cóm van succeir els fets i la inexistent oportunitat que van tenir els afectats per refugiar-se, la frustració de veure com es segueixen sumant els desapareguts i morts i la falta de resposta immediata per part de les diferents administracions i la lenta, desesperant i laboriosa recuperació; l’altra part és la satisfacció i l’esperança de veure com la societat s’està mobilitzant com mai per ajudar a tota aquesta gent que ho ha perdut tot, des de tots els punts d’Espanya, inclús des de l’estranger i, com no, des de Sóller, poble solidari on n’hi hagi.
Des de Seny i Sentit, volem transmetre el nostre condol per tota la gent que no es va poder salvar, i a tots aquells familiars que a més de haver-ho perdut tot, també han perdut familiars i amics. Queda molta feina per fer, i haurem de mesurar les forces perquè desgraciadament, la recuperació serà llarga.
Però per altra banda, la nostra racionalització humana, fa que ens preocupem i ens demanem si això que ha passat a València també podria passar a Mallorca i concretament a Sóller. Precisament per aquest motiu des de Seny ,volem transmetre la nostra preocupació per l’estat en que es troben els nostres torrents. Tenim present que Sóller té una xarxa de drenatge a través dels torrents molt efectiva, però també som conscients de les alteracions que els humans hem fet al llarg de la història com pugui ser el cobriment d’alguns trams i fins i tot la eliminació de alguns eixugadors i drenatges.
En línea amb tot això, és evident que seria del tot irresponsable mantenir la intenció de dur a terme el projecte ideat per l’Ajuntament de Sóller, consistent en crear una ruta escolar utilitzant l’antiga passarel•la que donava accés peatonal a unes rentadores situades a la vora del torrent des de la Plaça Espanya. Perquè mai no passa res fins que passa, i si la normativa de recursos hídrics ho prohibeix, per qualque cosa serà. Ara ja suposem que no s’insistirà més en aquest tema.
Estem parlant d’un tema molt seriós, el canvi climàtic ja es aquí i no recularà. Mos hem de posar ses piles amb aquest tema, i tal vagada començar a tornar a recuperar les costums i el saber fer dels nostres avantpassats. No són normals les prohibicions actuals amb aquesta matèria, no podem concebre que actualment estigui prohibit agafar canyes dels torrents.
Antigament, les canyes de torrent, eren un element clau en la construcció dels sols rasos de les cases i els porxos, i fins i tot per amb una cosa tan senzilla com per enfilar les tomatigueres, i altres usos. Els animals també tenien un paper molt important col·laborant en el manteniment dels torrents, creant un equilibri als llits dels torrents que actualment s’ha perdut per culpa d’una legislació, moltes vegades absurda en aquesta matèria.
És hora d’exigir a totes les administracions una inversió real i pràctica amb el que fa al manteniment i cura de les nostres vies d’evacuació hídrica, aquests desastres cada vegada seran més freqüents i noltros no podem quedar de mans plegades, ara ja és ben clar que no podem badar.