El passat dia dinou de febrer, a Palma, es va produir una de les manifestacions més importants mai convocades pel sector primari i, especialment, pel sector agrari i ramader.

Una convocatòria on la presencia de més de 330 tractors i centenars de persones van col·lapsar la capital mallorquina i els sollerics no vàrem faltar. Va ser una manifestació molt peculiar; vàrem poder veure molts de sectors implicats, tant a nivell d’administració com a nivell sectorial, protestant per un mateix objectiu, la dignificació del sector.

Certament tothom parla d’aquesta dignificació, però no del què significa. Idò mireu, podem separar en dos grups les demandes més importants. En primer lloc les demandes en l’àmbit Nacional i Europeu que són les següents.

Hi ha un excés de burocràcia de les normatives a nivell nacional i de la UE, alhora que hi ha productes importats des de tercers països que no compleixen dites normatives internes de la Unió Europea. També són molt necessàries mesures urgents per fer front a la sequera i al canvi climàtic.

En segon lloc, les demandes en l’àmbit autonòmic són vàries: disposar d’una administració agrària al servei de la pagesia, precisament a Sóller aquestes setmanes passades hem pogut veure con l’oficina d’agricultura del Govern ha tancat sense cap explicació, i ho ha fet justament en un moment en els ànims dins el sector estan crispats. Precisament per aquest motiu, el nostre company, Sebastià Aguiló, responsable de l’àrea d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de l’Ajuntament, demanarà oficialment explicacions per aquest tancament i proposarà solucions perquè l’oficina d’agricultura estigui operativa de nou a Sóller el més aviat possible.

Un altre reivindicació del sector és que l’administració promocioni més el producte local entre la població autonòmica. No pot ser que les taronges de Sóller acabin al terra podrides mentre als supermercats mallorquins comercialitzen taronges de sud-àfrica. Aquí alguna cosa no quadra i, per tant, està clar que alguna cosa no s’està fent bé. I diem taronja, perquè ho coneixem bé, però podem parlar de cents de productes nacionals, autonòmics i locals que pateixen la mateixa injustícia.

I per acabar, una de les reivindicacions més històriques és que hi hagi un desenvolupament legislatiu per compensar  la insularidad.

En definitiva, els pagesos de tot el país tenen motius més que suficients per sortir al carrer i reivindicar molts de canvis. La situació ja és insostenible, i per solucionar-ho ens hem d’implicar tots, començant a nivell domèstic i seguint pel nivell administratiu.

Des de Seny i Sentit vos proposem que reviseu molt bé les etiquetes dels productes que compreu i que trieu sempre els productes de producció propera. És un petit gest que si ho fem tots a l’hora conseguirem que els productes importats quedin en un segon pla i per tant els puguem anar desplaçant fins la seva extinció dels nostres comerços.

La veritat és que amb tot el que està passant i tot el que estan sofrint els nostres pagesos encara tenen molt de coneixement amb les seves reivindicacions, a altres països no tenen tanta paciència.

Tot el nostre suport al sector!!!