Aquesta setmana s’ha celebrat Ple Ordinari a l’Ajuntament de Sóller i entre d’altres s’ha  debatut una interessant moció presentada per Sebastià Aguiló, President de Seny i Sentit. Aquesta moció parla de la Torre Picada i la necessitat  d’instar al Consell de Mallorca a negociar amb la propietat per tal d’adquirir-la, i preservar així tan el nostre patrimoni material i cultural com  l’ús que li hem donat a la finca fins ara.

Com molts sabeu, la Torre Picada va ser construïda anys després del recordat 1561 per a la defensa de Sóller i la resta de Mallorca. Va formar part de tota una cadena de Torres de vigia repartides per tot Mallorca, amb la finalitat de vigilar potencials atacs pirates, tan freqüents en aquella època; així i tot, per a nosaltres, representa part de la tradició del nostre celebrat Firó.

Avui en dia gran part de les Torres de vigilància de l’Illa de Mallorca han desaparegut o estan força deteriorades. Això ha provocat que s’hagi anat perdent part del nostre patrimoni cultural, tradicional i material,  així com ha passat amb centenars de molins de vent repartits per tota l’Illa.

Aquestes construccions, ara en desús, formen part de la nostra història, del que vàrem ser els mallorquins, del que era Mallorca. Són les nostres arrels i és l’essència d’un poble, el poble mallorquí. Pot ser anys enrere no vàrem donar importància a la pèrdua d’aquests testimonis de la nostra història però actualment, després de veure com l’Illa s’ha anat venent a trossets, és quant som més conscients del que estem perdent.

Amb la Torre Picada, la nostra Torre Picada, ens pot passar el mateix. Qualsevol dia pot passar a ser propietat d’un estranger que valorarà o no la seva importància per a la nostra terra.

El portaveu socialista, a la seva intervenció,  va acusar de demagògia a en Sebastià Aguiló, assenyalant que la finca on s’ubica la construcció i la Torre mateixa, estan força protegits, encara que sigui una propietat privada, ja que manté el seu estatus de “Bé d’interès Cultural” alhora que forma part de la Serra de Tramuntana, circumstància que coneixem perfectament. Però també sabem, com saben tots els sollerics, que aquesta protecció a la realitat és molt relativa ja que, mentre la propietat no sigui pública, es pot veure potencialment sotmesa a tancaments i modificacions de la construcció i els terrenys. Si això arriba a succeir, el restabliment del que s’ha modificat pot tardar un bon grapat d’anys en perjudici dels mallorquins .

Per què voldria gastar-se algú el que val una finca d’aquestes característiques a la costa mallorquina si no és per fer el que vulgui en i amb ella? Tampoc cal ser molt viu per entendre aquest punt. I és per això que en Sebastià Aguiló i Seny i Sentit volem que s’insti al Consell de Mallorca a negociar l’adquisició d’aquest monument i els seus terrenys, per preservar-los, així com ja ha fet amb nombroses finques al llarg i ample de l’Illa. Comprar-la per als sollerics i per la resta de mallorquins, perquè és la nostra història i el nostre patrimoni.

El sentit comú demostrat als arguments que va presentar en Sebastià Aguiló per a la defensa de la seva moció , va propiciar que obtingués el vot favorable de tots el partits.

Tots estem d’acord en la importància que té la Torre Picada com per córrer el risc de perdre-la i això es força important, perquè hem de recordar que els partits de l’oposició del consistori que ens han donat suport són els mateixos que governen a les administracions supramunicipals.

És cert que aquesta qüestió està damunt la taula des de fa dècades, des d’abans de que Seny i Sentit entrés  al panorama polític solleric,  però mai s’ha materialitzat. El temps no juga a favor nostre i hem de seguir negociant per tal d’arribar a un acord amb l’actual propietat, ara que sí disposem de diners extres que entren a través del Turisme i l’Ecotaxa,   a on les places turístiques de Sóller fan una altíssima aportació.

El ple d’aquesta setmana va  donar per molt més. La pròxima setmana us explicarem el nostre punt de vista respecte a la resta de propostes debatudes.

Avui vos convidem a pensar en el següent hipotètic escenari:

Imagineu-vos d’aquí cinc anys, a les portes del Firó de 2027, els col·lectius de Moros i Pagesos tocant a la porta d’un senyor de Kuwait, d’Alemanya o de Xina, demanant-li que ens deixi penjar les banderes de la nostra festa. I si diu que no?

Seguim fent feina, Seny i Sentit.