Pregunta.- Faci una radiografia de l’estat del sector de la pesca al Port de Sóller.

Resposta.- Es troba en la mateixa mala situació que la resta del sector primari, que ja fa anys que estàn passant per uns mals moments. Especialment ara per l’increment de costs com el combustible, la electricitat, els imposts o l’encariment del cost de la vida. Els pescadors manegen uns preus a la baixa que no van en relació a la realitat en la que estam. I si a tot això li afegim la competència que arriba des de fora, tot junt fa que la situació actual sigui dramàtica al sector de la pesca professional.

 

P.- Què es pot fer des de l’Ajuntament per ajudar al sector?

R.- Desgraciadament els ajuntaments tenen zero competències en aquesta matèria. Malgrat això l’Ajuntament ha participat en la creació del Grup d’Acció Local de Pesca (GALP) amb el que hi estic molt il.lusionat. El que sí podem fer és treballar des d’aquest grup per intentar promoure accions concretes que sí es puguin fer des de les administracions que tenen competències en pesca.

 

P.- Què ha fet fins ara?

R.- Des de l’Ajuntament hem fet una aposta clara per la promoció del producte local i de quilòmetre zero, en el que s’hi inclou els productes pesquers. A Sóller som molt afortunats de tenir un lloc de venda de peix que s’abasteix de les captures dels nostres pescadors i per això hem de fer accions concretes per potenciar el consum d’aquest producte que és local i de quilòmetre zero.

 

P.- Alguns pensen que la pesca està condemnada a la desaparició. És així?

R.- Vull pensar que no, perquè la pesca a més de ser un ofici ancestral és un bé que forma part del nostre patrimoni i la nostra cultura social i gastronòmica. Per tant, l’hem d’ajudar a conservar i protegir.

 

P.- Recentment Sóller es va incorporar en el projecte GALP, en què es tradueix a la pràctica?

R.- El fet d’estar dins la junta gestora vol dir que tendrem informació de primera mà, veu i vot per executar programes i estratègies per al desenvolupament local que servesquin per potenciar els valors històrics, tecnològics, mediambientals i socials que té la pesca. Al final, el mes importat es que l´administració i el sector privat vagin de la ma.

 

P.- Quin futur creu que li espera a la pesca a Sóller en un municipi que s’ha enfocat cap al monocultiu del turisme?

R.- Per desgràcia té un futur un tant complicat tant pels alts costs de producció com per la competència que ve de fora. Seguesc pensant que s’ha de seguir treballant per potenciar el producte d’aquí, de quilòmetre zero, perquè crec que és un instrument que pot ser molt útil per posar en valor un sector com és la pesca.

 

P.- La creació d’una reserva marina, quines conseqüències tendrà per al sector?

R.- Fa catorze anys que es va promoure i la pròpia confraria de pescadors la reclama. Hi ha estudis que confirmen que si es crea es recuperarien els recursos pesquers i serviria per limitar la pesca recreativa. La seva creació ha de néixer del consens entre les entitats implicades, entre les quals hi ha els pescadors, els aficionats a la pesca, i les entitats ecologistes.

 

P.- La pesca i l’agricultura sobreviuen perquè també reben importants ajuts, és aquest el camí a seguir?

R.- No és el camí ideal. El problema és que el sector primari ha estat tan infravalorat durant tants anys que si no és a base d’ajudes és impossible que pugui subsistir pels elevats costs que ha d’afrontar. Per no dir el que representa la competència que ve de l’exterior. L’exemple el tenim ara mateix amb les taronges, que s’han de vendre per davall del preu de producció perquè els cítrics africans han forçat a davallar els preus. Un dels grans problemes es l’abús que fan els intermediaris damunt el producte primari.

 

P.- És compatible un port pesquer amb una destinació turística com la del Port de Sóller?

R.- Ho ha de ser i hem de fer que ho sigui. El fet de tenir un port pesquer dona mes exclusivitat al nostre municipi, i fa que sigui un plus d’atracció del que seria el port en sí. No podem oblidar que els ports pesquer han estat les arrels que després han donat pas a ports nàutics. En el cas de Sóller hem de ser capaços de què convisquin els dos models.

 

P.- Hauria d’ajudar un poc més el turisme al sector primari, agricultura i pesca, com a compensació al cost ecològic que representa la principal activitat econòmica d’aquí?

R.- Així ha de ser, De fet, ja s’està fent perquè la nova Llei Turística que ha aprovat el Govern obliga adquirir als hotels un percentatge de producte local de quilòmetre zero. Estic segur que a la llarga el client ho agrairà i serà un reforç per ajudar a sobreviure al sector primari. No obstant, també, els recursos de la eco taxa s’haurien de destinar per allò que es varen pensar i no per finançar macroconcerts.

 

P.- Què faria vostè si fos conseller d’Agricultura per donar una empenta al sector primari?

R.- Treballaria per seguir promocionant els nostres productes, però sobre tot, ajudaria al mon rural creant línies de formació especifica, per professionalitzar encara mes el sector. També faria feina per conjugar les noves tecnologies en el mon rural. No som conscients de lo molt afortunats que som aquí que podem ser autosuficients en molts productes, però el que passa és que no es valora com correspondria. Per això les administracions han de seguir treballant per recolzar el sector primari.

 

P.- La pesca va a menys i l’agricultura es troba en una situació crítica perquè no compensa collir la taronja per la competència de l’africana, què s’ha de fer?

R.- S’ha de promocionar el nostre producte. És l’única via que hi ha perquè les importacions de taronges o altres productes només es poden aturar quan el client triï comprar productes d’aquí. En definitiva depèn de nosaltres mateixos adquirir-los, ja que les administracions només podem treballar en la promoció o establir algunes restriccions al producte que ve de fora. L’administració publica ha de ser molt mes exigent amb el producte que arriba d´altres llocs.

 

P.- Parlem de turisme, no creu que Sóller està ja saturat?.

R.- No crec que Sóller estigui saturat. El que passa és que la gent té moltes ganes de sortir després de dos anys i sembla que hi ha més gent. Jo crec que a vegades es parla de saturació a partir de sensacions, perquè la realitat d’ara mateix ens indica que els allotjaments turístics tenen una ocupació similar a la de 2019. És a dir, hi ha sensació però al final són els números el que canten. Per la qual cosa crec que hi ha més percepció d’aclaparament que no la que en realitat és.

 

P.- Hi ha gairebé 8.000 places turístiques en un municipi de 14.000 habitants. No és un poc massa ja o encara en podem ficar algun més?

R.- Numèricament, pot parèixer que son moltes, però hem de pensar que el nombre de places no vol dir que s’omplin totes al mateix temps o que els visitants nomes facin turisme a Sóller. El nostre poble es la capital de tramuntana i des de aquí els nostres visitants es desplacen a altres indrets de l´Illa.

 

P.- En què es tradueix tanta afluència turística a Sóller a efectes pràctics?

R.- Se nota molt. Hem de ser conscients que vivim directa o indirectament del turisme perquè hem decidit que el motor econòmic sigui aquest. I com que és una activitat que funciona, tard o d’hora els ingressos que genera la indústria turística acaben per revertir als demés. Crec que empreses i treballadors fan la jodriola durant l’estiu per després invertir a l’hivern, cosa que beneficia a petites i mitjanes empreses de molts sectors productius.

 

P.- Què hauria de fer-se segons vostè per evitar que caiguem en la turismofòbia?

R.- Crec que la solució seria poder arribar a un punt d’equilibri entre la gent d’aquí i els visitants. Però reconec que no és senzill. Hem de seguir treballant en la qualitat turística per tenir un turisme de més poder adquisitiu perquè això fa que no sigui necessari que vengui tanta gent. També hauríem de poder donar amb una solució perquè la gent d’aquí no hagi de pagar a preu de turista, perquè aleshores fara impossible viure aquí i això deriva en rebuig cap al visitant. És impossible que un resident que viu tot l’any aquí hagi de pagar per qualsevol cosa els mateixos preus que els que abona un turista que ve una setmana de vacances aquí.

 

P.- Es veu assegut a la cadira de batle d’aquí a un any?

R.- Me veig concurrent a unes eleccions que són el proper any i faré tot el possible per guanyarles, perquè ningú es presenta per perdre. Per ara no m’hi veig, però faré molta feina per intentar ser-ho.

 

P.- Les seves relacions amb el PP, són dolentes o pèssimes?

R.- Són les típiques d’un pacte de govern format per partits de diferent ideologia. És lògic que hi hagi divergències d’opinió perquè, al cap i a la fi, som grups diferents. En el nostre cas està clar que no tenim les mateixes idees en tot, però això no vol dir que no intentem trobar un terme mig en totes les decisions. Aquest és el secret, i a mes, es democràticament sa.

 

P.- Tenim un govern municipal que es fagocita a sí mateix com a conseqüència de les gelosies internes?

R.- En absolut, i ho pens de veres. Les discrepàncies no fan que cada un no pugui fer la seva feina des de les àrees que gestiona. De fet, puc dir que per part meva mai he bloquejat cap gestió d’un altre company d’equip de govern que hagi cregut que sigui oportuna per Sóller.

 

P.- Però no ens negarà que sigui divertit que cada setmana s’intenten treure els ulls un parell de vegades.

R.- No és vera que estem tan malament. Me consider una persona molt justa i per això mateix quan crec que una cosa no esta ben feta o que no serà bona per Sóller, ho dic o ho manifest. De fet, el batle ha dit moltes vegades que jo vaig de front i no pel darrera. I els enfrontaments que tenc és perquè lluit per allò que pens que es just.

 

P.- Repetiria, o més ben dit, i si hi ha possibilitats numèriques, repetirà pacte amb el PP?

R.- No hi veig cap problema en fer-ho. Segurament, emperò, les condicions del pacte serien diferents a les de fa tres anys. Haver governat dona experiència i perspectiva i permet corregir coses que creus que no han estat ben fetes. Segurament podria passar si es negociàs un segon pacte. En definitiva, si avui hagués de negociar un pacte, segurament les negociacions serien més dures, això és per l’experiència d’haver governat.

 

P.- Vostè i Simarro no es poden veure ni en pintura, o no?

R.- Tampoc és cert. De fet, el batle i jo fa molts d’anys que ens coneixem, hem estat veïnats, i sempre hem tengut una visió molt semblant de com s’han de fer les coses. El que passa és que Carles Simarro ja té molta experiència pública i política, i jo no tanta i això fa que el batle a vegades pereixi que ha perdut el pols de la realitat del carrer.